Sols demano llibertat.

No he dormit encara... Vull sobreviure i sentir aquest silenci, veient despertar a poc a poc el dia d'avui...... I respirar observant cada au, cada ocell, cada espècie amb plomes que va passan damunt dels meus cabells revelant el vol amb l'aire.
Llavors he tancat els ulls i he tornat a recordar....
En la nit.......
Sentir de nou l'aroma dolça, on tots dormen. On nosaltres adorem ensortir. Tenebrosa nit soriana, freda, solitària, refugi d'ànimes ateridas. Comiat incomplet. Imàn trencat en dos. Lligaments i pèrdua de llibertat. .
Llavors, els meus ulls s'han tornat a obrir,, però jo ja no era la mateixa. Asserenada, després d'un ahir, torno a dur els rems de la meva barca, amb fermesa gairebé estoica. Vull ser un ocell. I solament pensar a volar infinitament. caure en picat, i després..... elevar-me fins al sol. Fent ús de la llibertat que em van regalar al néixer, però que mai aconsegueixo usar. Tenir un racó entre els núbols blancs, en una alba qualsevol, i sentir la naturalesa dintre de la meva, actuant per instints i atracció, sentir la energia transfomàn-se en tot el meu ésser, elavant el meu cos emplumat.
I sentir-te, ben a dins meu, sense cap gàbia entre nosaltres.
I SIMPLEMENT VOLAR.
Vull ser ocell. El meu cant convertit en pluja, gotes incessants cauen en el sòl.
.....Mentre jo,... alta... .......segueixo alçant el vol.