De cabres, el que jo sóc. Doncs que bogeria la meva, de tenir enveja de vosaltres. Blanques o negres, convertin-vos en llunes i nits entre les roques de les meves muntanyes.
Sou aquesta melódia composta pel sord, clares de la meva lluna sou, germanes meves.
Lliures, lliures com el vent que us copeja a cada salt, cada salt d'aigua entre les pedres.
No teniu destinació, no teniu projectes, doncs totes vosaltres sou camí.
No debeu decidir si el nord o el sud..... l'instint ja s'encarrega de dur-vos fins al final. Ell ja s'encarrega d'alimentar-vos dia i nit. Soles caminantes, Solitárias però acompanyades. Sempre acompanyades.
Amigues meves, habitants dels meus cims alts. Ja no estic amb vosaltres... peró tornaré, tornaré amb vosaltres, on les pujades són eternes, on la meva ànima es disfressa de verd i blau, on el meu cos sura amb l'aire.
I com sempre des del cantó de la immensa roca m'asseuré..... i parlarem des de lluny amb les mirades de les meves tristeses i dubtes.
Sou aquesta melódia composta pel sord, clares de la meva lluna sou, germanes meves.
Lliures, lliures com el vent que us copeja a cada salt, cada salt d'aigua entre les pedres.
No teniu destinació, no teniu projectes, doncs totes vosaltres sou camí.
No debeu decidir si el nord o el sud..... l'instint ja s'encarrega de dur-vos fins al final. Ell ja s'encarrega d'alimentar-vos dia i nit. Soles caminantes, Solitárias però acompanyades. Sempre acompanyades.
Amigues meves, habitants dels meus cims alts. Ja no estic amb vosaltres... peró tornaré, tornaré amb vosaltres, on les pujades són eternes, on la meva ànima es disfressa de verd i blau, on el meu cos sura amb l'aire.
I com sempre des del cantó de la immensa roca m'asseuré..... i parlarem des de lluny amb les mirades de les meves tristeses i dubtes.
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario