Tardor, dolça tardor

I ja està aquí, arribant de ple, la tardor.
La dolça i càlida tardor.
La meva enamorada Tardor.
On els colors de les montanyes canvíen, on el dolor de la caiguda es transforma en el buit que decora aquesta meravellosa creació.
Inquietud de tardor, Tardor pensativa, Tardor de la terra. Tardor del meu cor.
I em submergeixo en el record d'aquests llavis, demanant i insistint un dibuix del teu color.
I ara sola em quedo amb tu , tardor soltitària. Dibuixant per a mi, la pintura del dolor.
La fulla seca vagament indolent frega el terra.
Aquesta au que s'anava fugint, ja va marchar.
Sense cap "adéu",sense cap paraula, sense cap crit.
Rés sé, Rés vull, Rés espero, Rés entenc.
Tardor solitària, fes-me companyia , dolça companyia, ja que ara ell ja no em vol ni en el record.