UNA NIT DE DISSABTE

Estic enamorada d’un fantasma, del seu cant de nostalgia, de la vida absent que corre en les seves venes lligades.
Del so lúcid de la seva gran cadena, que el lliga en tanta distància. Una distància infinita,
una distància llarga, distància de amor virtual.
Una entitat remota al meu costat, la dolçor de paraules jacents, d’una boca plenament dormida,
de sospirs de paraules d’ella.
Hi ja arriba del rés a veure’m, on ja ha colocat la seva petjada dintre meu, en una exsiténcia ja ratllada, regan flors a la meva porta.
Murmurant paraules de dol a la meva ment.
Estic enamorada d’un fantasma, recordo la sombra que ens uneix, recordo l’expiració que de les seves mans surt, recordo la imaginació que ell em va incitar.
Adoro el comiat relegat de la nit, i la por que en mi s’ha vesat. Adoro els versos lleugers en missatges nobles, que tanquen somnis no formulats.
Camino clamant per aquest amor espectral.
Em passejo les vegades pel seu panteó d’ilusions, per una làpida de quietud esmicolada,
on la seva cadena topa amb les meves faccions.
Estic enamorada d’un sublim desitg, que encén els meus dies amb aberrant flama
Que ompli el meu ser en absurd floral.
Estic enamorada d’un fantasma, que no conec, on té les cadenes d'amor lligades a un país lluny d'aqui,
Amor platónic
Amor cec.